ESMUC
> L'Escola
> Departaments
> Teoria, Composició i Direcció
> Assignatures
> Tècniques compositives II
Tècniques compositives II
Dades generals
Nom de l'assignatura | Tècniques compositives II | ||
---|---|---|---|
Tipus d'assignatura | Obligatòria | ||
Impartició | 2n quadrimestre | ||
crèdits ECTS | 3 | ||
Valor total en hores | 90 |
Hores presencials lectives: 45 Altres hores presencials: 5 Hores per treballs dirigits (no presencials): 5 Hores per estudi i aprenentatge autònom: 35 |
|
Professor/a | Karst de Jong | ||
Departament | Teoria, Composició i Direcció |
Prerequisits i orientacions prèvies per a cursar l’assignatura
Tècniques compositives I.
Competències que es desenvolupen en l’assignatura
Consultar document general de Competències-Matèries.
Resultats aprenentatge (objectius generals)
Consultar document general de Resultats-Matèries.
Objectius concrets de l’assignatura
- Cobrir les tècniques compositives del període aproximadament comprés entre 1785 i 1900.
- Aconseguir una extensa comprensió pràctica de l’harmonia i les progressions harmòniques des del període de la “pràctica comuna” (períodes clàssic i primer romanticisme) fins als creixents principis lineals i contrapuntístics de l’estil romàntic tardà.
- En la mesura del possible, també es tractaran tècniques de l’impresionisme i l’harmonia modal.
Blocs temàtics (continguts de l’assignatura)
- La ‘pràctica comuna’ de l’estil clàssic: sumari de l’harmonia clàssica.
- Elements de figuració; enriquiment de l’harmonia i comprensió dels elements estructurals i no estructurals.
- Cromatisme: tècniques de la conducció cromàtica de les veus i de les modulacions cromàtiques, modulacions a les regions de la mediant i submediant cromàtiques, altres regions més remotes.
- Relacions de l’harmonia i l’estructura: àrees tonals, planificació de les modulacions i conducció de veus a gran escala.
- progressions harmòniques lineals, la harmonia com a resultant de la conducció de les veus i de principis contrapuntístics. Prolongació de la melodia i l’harmonia. “Auskomponierung”.
- Divisions iguals de l’octava: escales i acords simètrics.
- Harmonia modal.
- Extensió de l’harmonia: tons afegits i extensions d’harmonies tradicionals (‘tensions’).
- La forma en el segle XIX: expansió de la forma sonata, noves idees formals.
Activitats d’aprenentatges i organització general de l’assignatura
Metodologia de classe i activitats principals d’aprenentatge (presencials i no presencials)
- Classes setmanals col·lectives.
- Presentació de tècniques harmòniques.
- Audicions i anàlisi d’exemples.
- Exercicis de característiques i complexitat progressives a realitzar individualment per presentar, escoltar i discutir a classe.
- Realització i presentació del treball final.
- El contingut s’organitzarà seguint una cronologia històrica, tot i que també es cobriran principis generals de validesa al llarg de tots els períodes històrics tractats (com les tècniques de prolongació harmònica i “auskomponierung”).
- L’escriptura d’exercicis anirà parella a l’anàlisi d’exemples estilísticament rellevants.
Avaluació acreditativa dels aprenentatges
Criteris i sistemes d’avaluació de l’assignatura
El professor avalua l'evolució que l'estudiant mostra sessió a sessió, els treballs presentats i el projecte final.
Activitats d’avaluació i la seva relació amb la qualificació final
Activitat o registre d'avaluació | Període o moment de realització | Pes en la qualificació final |
---|---|---|
Participació i aportacions a classe | Avaluació continuada | 30% |
Exercicis | Avaluació continuada | 30% |
Presentació treball final | Segona meitat del curs | 10% |
Entrega treball final | Final de curs | 30% |
Fonts d'informació bàsica
A donar pel professor en funció dels exemples i temes tractats.