ESMUC
> L'Escola
> Departaments
> Teoria, Composició i Direcció
> Assignatures
> Fonaments de la composició
Fonaments de la composició
Dades generals
Nom de l'assignatura | Fonaments de Composició | ||
---|---|---|---|
Tipus d'assignatura | Obligatòria | ||
Impartició | Anual | ||
crèdits ECTS | 4 | ||
Valor total en hores | 120 |
Hores presencials lectives: 45 Altres hores presencials: 25 Hores per treballs dirigits (no presencials): 30 Hores per estudi i aprenentatge autònom: 20 |
|
Professor/a | Josep Baucells, Aureliano Cattaneo, Josep Margarit, Fèlix Pastor, Eduard Resina, Manel Ribera, Josep Rio-Pareja | ||
Departament | Teoria, Composició i Direcció |
Prerequisits i orientacions prèvies per a cursar l’assignatura
Es recomana cursar Metodologies d'Anàlisi Musical simultàniament.
Competències que es desenvolupen en l’assignatura
Consultar document general de Competències-Matèries.
Resultats aprenentatge (objectius generals)
Consultar document general de Resultats-Matèries.
Objectius concrets de l’assignatura
- Discernir que significa l’acció compositiva d’una obra musical. Entendre les diverses normes d’escriptura o tècniques compositives utilitzades, en relació amb uns principis generadors constructius materialitzats d’una manera singular i original en cada obra musical.
- Generar, elaborar i desenvolupar melodies mitjançant la utilització de diferents processos constructius.
- Comprendre i aplicar els principis bàsics de la conducció de les veus propis al contrapunt elemental. Desenvolupar la simultaneïtat sonora en diferents condicions compositives a partir de la conducció de dues o més veus, mitjançant processos imitatius i de prolongació contrapuntística.
- Reconèixer les diferents funcions tonals i progressions harmòniques. Saber aplicar-les dintre de contextos musicals reals.
- Entendre la directa dependència de l’harmonia i el contrapunt respecte tots aquells paràmetres musicals que conflueixen i configuren l’organització formal de la música. Valorar i plantejar el treball rítmic, melòdic, harmònic i contrapuntístic des del punt de vista de l’equilibri formal i intenció estètica que es persegueix.
- Derivar i abstraure les lleis generals d’organització melòdica, harmònica i contrapuntística en relació al material emprat i saber-les adequar i aplicar a diferents llenguatges i estructures modals i escalars.
- Conceptualitzar la idea constructiva de variació musical. Entendre les diverses tècniques de variació i saber-les aplicar.
- Raonar l’equilibri formal entre aproximació analítica i intuïció creativa en el propi fet compositiu.
Blocs temàtics (continguts de l’assignatura)
Els principis temporals, rítmics, motívics, melòdics, polifònics i formals en l’acció compositiva.
INTRODUCCIÓ
- Què entenem per “tècniques de composició”. Quins són els principis, el conjunt de maneres o pràctiques que formen part d’allò que entenem com a tècniques compositives.
- Principis constructius: les normes d’escriptura musicals com a un mitjà per desenvolupar, manipular i experimentar amb el material sonor.
- La intenció estètica: la valoració i justificació de les eines utilitzades en una obra musical en relació amb la intenció creativa del compositor.
LA CONSTRUCCIÓ MELÒDICA
- La melodia.
- Què és una melodia? Presentació de diverses definicions (Ernst Toch, Roger Sessions, Peter Westergaard).
- Els components melòdics bàsics: les altures i les durades.
- La coherència interna melòdica: les escales modals i tonals. La utilització d’altres construccions intervàliques com les escales pentatòniques, hexatòniques i octatòniques.
- Creació de diferents dissenys melòdics al voltant dels eixos principals del mode: la Dominant i la Tònica.
- Altres paràmetres a tenir en compte en la linia melòdica: el timbre i la intensitat o amplitud dinàmica.
- La construcció melòdica.
- El contorn, forma o figura memoritzables: el motiu. Definició i exemples proposats per A. Schönberg.
- Formes i direccions temporals: tendències rectilínies, ondulades, elàstiques i moviments direccionals ascendents i descendents.
- Tècniques constructives per juxtaposició:
-
-
- L’amplificació mitjançant la repetició exacte, la progressió o transposició a un altre grau de l’escala i la transposició a un altre to o modulació.
- La dilatació i contracció rítmica, és a dir les augmentacions o disminucions dels valors rítmics.
- La inversió.
- La retrogradació.
-
-
- Tècniques constructives per inclusió: nivells d’ornamentació.
-
-
- Brodadura o nota veïna (més les formes incompletes com el retard, l’apoiatura, l’anticipació i l’escapada).
- Nota de pas.
- Salt o moviment disjunt.
- Arpegiació, com a desplegament horitzontal dels intervals harmònics.
- El disseny melòdic en relació al grau tonal i les seves possibles distribucions modals i escalars:
- Estructures melòdiques simples, 3-2-1 o 5-4-3-2-1.
- Estructures interrumpides, 3-2 : 3-2-1 o 5-4-3-2 : 5-4-3-2-1
- Estructures amb prolongació mitjançant nota veïna, 5-4-3-4-3-2-1
- Estructures amb prolongació mitjançant inclusió, 5-4-3-4-3-4-5-2-1
- Estructura amb prolongació mitjançant modulació, 5 (5-4-3-2-1/5)-4-3-2-1
- L’estructura rítmica de la melodia: relacions de les diferents cel.lules rítmiques a diferents nivells de la superfície mètrica.
- Unitats melòdiques: el fragment fraseològic, la frase i el període.
- L’estructura subjacent: tensió i resolució harmònica. La cadència autèntica, la cadència plagal i la semicadència.
-
PRINCIPIS BÀSICS DE LA CONSTRUCCIÓ POLIFÒNICA
- L’organització de la simultaneïtat sonora.
- Naturalesa del intervals: el concepte de consonància i dissonància.
- Les funcions dels intervals:
- L’estabilitat de la consonància perfecte (1ª, 8ª i 5ª justes)
- El moviment continuo de les consonàncies imperfectes (3ª i 6ª majors i menors)
- La resolució immediata dels intervals dissonants (2ª majors i menors, 4ª justes, 7ª majors i menors, i tots els intervals augmentats i disminuïts.
- Tipus de moviments polifònics:
- El moviment directe, en que les veus es mouen en la mateixa direcció.
- El moviment paral.lel, en que les veus es mouen en la mateixa direcció i amb el mateix tipus d’interval.
- El moviment contrari, en que les veus es mouen en direcció oposada.
- El moviment oblic, en que una veu es manté mentre l’altra es mou en qualsevol direcció.
- Moviments melòdics conjunts i disjunts.
- La lògica interna de les veus polifòniques: concepte d’equilibri, varietat i clímax.
- La mètrica i el ritme.
- El mètode de les espècies.
- El manual normatiu polifònic: les espècies de Johann Joseph Fux.
- El Cantus Firmus.
- Primera espècie: nota contra nota. La consonància perfecte (estabilitat) i imperfecte (moviment).
- Segona espècie: dues notes contra nota. L’aparició de la dissonància (inestabilitat). La nota de pas.
- Tercera espècie: quatre notes contra una. La nota de pas, a brodadura, la doble nota veïna i la nota “cambiata”.
- Quarta espècie: el desplaçament rítmic del contrapunt respecte al Cantus Firmus. La síncopa consonàntica i la suspensió o retard dissonant. Resolució de la dissonància.
- Quinta espècie: el contrapunt “florit”.
- El manual normatiu polifònic: les espècies de Johann Joseph Fux.
PROCEDIMENTS DE PROLONGACIÓ I IMITACIÓ
- El contrapunt prolongat.
- El contrapunt lliure i el ritme irregular.
- La relació entre la superfície complexe i el fonament polifònic del qual deriva.
- Tècniques de manipulació, transformació i elaboració a partir de les espècies contrapuntístiques:
- Disminucions de la superfície: l’ornamentació.
- Desplegament d’intervals i moviments “cap a” i “des de” les veus interiors (Felix Salzer i Carl Schachter).
- L’intercanvi entre les veus polifòniques.
- La conducció de les veus en una textura contrapuntística: la manipulació del registre com a eina d’expansió melòdica.
- El contrapunt imitatiu.
- La imitació estricta i la transposició.
- La imitació lliure o variada:
- Variació intervàlica
- Transformació rítmica. Augmentació i disminució de les durades.
- Canvis de direcció. La inversió d’alçades i la retrogradació temporal.
LA CONSTRUCCIÓ HARMÒNICA
- Les funcions dels acords i el seu origen. Tipologia dels acords:
- Acords tríades majors i menors: l’estat directe, la primera inversió i la segona inversió. Duplicacions i conduccions de les veus.
- Principals progressions i cadències.
- Acords tríades disminuïts i augmentats en els modes major i menor.
- Acords quatriades: disposició i la seva correlació amb la intensitat de la dissonància. Resolució natural i excepcional de la setena.
- Ampliació de la tonalitat:
- acords sobre el II grau rebaixat.
- acords de dominant secundàries.
- acords alterats, l’acord de sexta augmentada italiana, francesa i alemana.
- Acords de novena, de 11ª, de 13ª i sobretònica.
- Acords amb notes afegides. Les notes estranyes als acords.
- Les harmonies no triàdiques:
- acords per quartes.
- acords per la superposició de segones.
- acords de l’escala de tons.
- Valoració de les seves funcions dins l’estructura global de l’obra musical.
- La jerarquia “gramatical” dels acords:
- L’acord “estructural” com a part d’una progressió harmònica bàsica. (Tònica, Dominant o Subdominant).
- L’acord de “prolongació”: acord gramaticalment subordinat a un altre acord “estructural”. L’origen pot ser contrapuntístic (generat per la conducció de les veus) o harmònic (com per exemple els acords secundaris).
- La prolongació harmònica: progressió harmònica en relació subordinada a una funció harmònica bàsica.
- La progressió harmònica bàsica i el moviment tonal. Les cadències.
- La prolongació harmònica de la tònica.
- Exemples de prolongació harmònica d’altres acords bàsics.
- El concepte tonal i la seva relació amb la forma musical.
- Les regions tonals i la modulació.
- Els centres tonals en l’harmonia modal.
- La politonalitat.
- L’atonalitat cromàtica.
TÈCNIQUES DE VARIACIÓ
- La variació com a tècnica compositiva.
- El material es repeteix d’una forma alterada. Aquestes modificacions poden correspondre a paràmetres rítmics, melòdics, contrapuntístics, harmònics, tímbrics i dinàmics.
- La transformació del tema original mitjançant la variació melòdica, contrapuntística i harmònica. Aquestes variacions poden ser articulades en un primer nivell de variació simple o lineal, quan es produeix una relació directa entre el tema original i la variació, o un segon nivell de transformació mitjançant la manipulació o modificació, en un sentit no directe, d’alguns dels paràmetres subjacents que conté el tema original.
- La forma “variacions”.
- L’obstinat motívic:
- El “basso ostinato”.
- La passacaglia.
- La chaconne.
- El tema i variacions:
- El tema. Forma, estructura i duració.
- Les variacions. Transformacions melòdiques, contrapuntístiques, harmòniques, de textura, mètriques, en el tempo i fins i tot estructurals.
Activitats d’aprenentatges i organització general de l’assignatura
Metodologia de classe i activitats principals d’aprenentatge (presencials i no presencials)
- Classes setmanals col·lectives.
- El curs està estructurat en quatre blocs interconnectats: construcció melòdica, construcció polifònica, construcció harmònica i tècniques de variació. Al final de cada bloc es presentarà un petit treball de síntesi. Es plantejaran i s’experimentaran les diverses tècniques de composició de cada bloc en relació sempre a la resolució d’un determinat problema compositiu. Es jutjaran els resultats d’aquesta experimentació en funció de l’adequació al problema plantejat.
Calendari:
- Construcció melòdica (6 classes)
- Construcció polifònica (6 classes)
- Construcció harmònica (6 classes)
- Tècniques de variació (8 classes)
- Presentació dels treballs finals (4 classes)
Avaluació acreditativa dels aprenentatges
Criteris i sistemes d’avaluació de l’assignatura
El professor avalua l'evolució que l'estudiant mostra sessió a sessió, els treballs presentats i el projecte final.
Es valoraran els següents aspectes:
- la comprensió dels diferents conceptes presentats
- el domini en l’aplicació de les tècniques treballades l
- a capacitat de crítica i correcció dels propis treballs
- el sentit crític i el raonament en la justificació dels treballs
i s’avaluaran en les següents formes:
- en la participació i en les aportacions a classe
- en la resolució dels problemes i exercicis plantejats a classe
- en la resolució dels problemes i exercicis per fer a casa
- en els treballs de síntesi
- en el projecte final, i en la seva presentació i defensa.
Activitats d’avaluació i la seva relació amb la qualificació final
Activitat o registre d'avaluació | Període o moment de realització | Pes en la qualificació final |
---|---|---|
Participació i aportacions a classe | Avaluació continuada | 15% |
Resolució d'exercicis plantejats a classe | Avaluació continuada | 20% |
Treballs de síntesi de bloc | Aproximadament cada 6 sessions | 30% |
Entrega del projecte final i defensa | Final de curs | 35% |
Fonts d'informació bàsica
- PISTON, Walter: Armonía. Ed. Labor, Barcelona, 1991.
- MOTTE, Diether de la: Armonía. Ed. Labor, Barcelona, 1993.
- PERSICHETTI, Vincent: Armonía del siglo XX. Ed. Real Musical, Madrid, 1985.
- SALZER, Felix: Audición estructural. Coherencia tonal de la música. Ed. Labor, Barcelona 1990
- PISTON, Walter: Contrapunto. Ed. Labor, Barcelona, 1992.
- MOTTE, Diether de la: Contrapunto. Ed. Labor, Barcelona, 1991.
- SALZER, Felix i SCHACHTER, Carl: Contrapunto en la composición; el estudio de la conducción de las voces. Ed. Idea Books, Barcelona, 1999
- FORNER, Johannes i WILBRANDT, Jürgen: Contrapunto creativo. Ed. Idea Books, Barcelona, 2003.
- SCHÖNBERG, Arnold: Ejercicios preliminares de contrapunto. Ed. Idea Books, Barcelona, 2002.
- LUSSY, Mathias: El ritmo musical. Su origen, función y acentuación.1945.Trad. Pascual Quaratino. Buenos Aires, 1981.
- SCHÖNBERG, Arnold: Fundamentos de la composición musical. Ed. Real Musical, Madrid, 2000.
- SCHÖNBERG, Arnold: Funciones estructurales de la armonía. Ed. Idea Books, Barcelona, 1999.
- TOCH, Ernst: La melodía. Ed. Labor, Barcelona, 1994.
- DAHLHAUS, Carl: Studies on the origin of harmonic tonality. Princeton, N. J., Princeton University Press, 1990.
- RAMEAU, Jean-Philippe:Traité de l’Harmonie reduite à ses principes naturels. Paris, 1722 (ed. facsímil: Madrid, Arte Tripharia, 1984).