Anàlisi musical I

Prerequisits i orientacions prèvies per a cursar l’assignatura

Metodologies d'Anàlisi Musical i Fonaments de Composició.

Competències que es desenvolupen en l’assignatura

Consultar document general de Competències-Matèries.

Resultats aprenentatge (objectius generals)

Consultar document general de Resultats-Matèries.

Objectius concrets de l’assignatura

• Formular la unitat indissociable que constitueixen la forma i la idea en l’obra de construcció orgànica.
• Reconèixer i diferenciar els diversos elements estructurals i la seva interdependència a nivell formal i de llenguatge musical.
• Desenvolupar una actitud i metodologia d’estudi i aproximació a l’obra musical des d’una perspectiva analítica i musical.
• Valorar críticament les principals metodologies d’anàlisi i les seves aptituds i limitacions respecte a les característiques de l’obra objecte d’estudi.
• Contextualitzar els elements constructius de l’obra en relació al pensament de l’època. Entendre l’anàlisi musical com a interpretació, sondeig de texts pautats que permeti descobrir la pulsió interna de la música des de diferents angles. Arribar així, aconseguint un màxim d’informació, a un coneixement sintetitzat, a una concepció global de la partitura.
• Possibilitar la comprensió de conceptes analítics derivats de les teories de H. Schenker, com projecció lineal de la música, tipus de moviment espaial i la seva repercussió estètica, multilinealitat en la melodia que amaga un sentit polifònic, recursos expressius dels diferents registres, etc.
• Posar en evidència els factors musicals que contribueixen en la configuració de la corba de tensions que donen interès i seguiment a la música, des dels conceptes més primaris de la noció d’interval, o la regularitat del ritme, fins a les grans densitats harmòniques o flexibilització temporal de les músiques aleatòries, sense perjudici de l’enriquiment tímbric dintre del progressiu imaginari espectral.
• Valorar el sentit de les proporcions temporals en una composició musical d’acord amb els seus nuclis sobresortints i punts d’articulació del discurs, rítmics i fraseològics. Constatar conceptes arquitecturals com els de l’equilibri i la simetria o, per contrapartida, la descompensació i tensió, així com possibles aplicacions de la “secció àuria”. 

Blocs temàtics (continguts de l’assignatura)

• Estudi i aplicació de diversitat de mètodes i eines analítiques amb especial èmfasi en l’anàlisi Schenkerià.
  • Tècniques de reducció estructural: l’esquelet harmònic.
  • Procediments d’expansió i derivació harmònica.
  • La forma com a expansió i prolongació estructural.
• Estudi de l’espai sonor i la seva progressiva evolució a través la Historia.
• Elaboració lineal, estratificació de registres, densitat, equivalència d’octava, i gran paleta registracional que connecta amb el concepte orquestral.
• Comprensió de l’evolució del llenguatge i la motivació dels grans “ismes” particularment a través de l’anàlisi post-schenkerià.
• El sistema modal, el sistema tonal, atonalitat i introducció a tècniques analítiques de la música del segle XX.
• Importància del paràmetre rítmic en el sentit estructural. Dimensions temporals, sentit de les proporcions, geometria i configuracions, increment de l’activitat rítmica, mòduls rítmics, etc. 

Activitats d’aprenentatges i organització general de l’assignatura

Metodologia de classe i activitats principals d’aprenentatge (presencials i no presencials)

• Classes setmanals col·lectives.
• Aprofundiment progressiu en les principals eines i metodologies analítiques.
• Estructuració en base a dimensions i nivells de l’anàlisi, i aproximacions analítiques a l’objecte musical. 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

Criteris i sistemes d’avaluació de l’assignatura

El professor avalua l'evolució que l'estudiant mostra sessió a sessió, els treballs presentats i el projecte final.

Activitats d’avaluació i la seva relació amb la qualificació final

Fonts d'informació bàsica

• COOK, Nicholas: A Guide to Musical Analysis. Ed. Oxford University Press, Oxford, 1994.
• FORTE, Alan y GILBERT, Steven E.: Introdución al Análisis Schenkeriano. Ed. Labor, Barcelona, 1992.
• SCHENKER, Heinrich: Free Composition. Ed. Longman, 1979.
• SCHENKER, Heinrich: Five Graphic Music Analyses. Ed. Dover Publications, New York, 1969.
• NEUMEYER, David and TEPPING, Susan: Analysis of tonal music: a Schenkerian approach. Ed. Prentice Hall, Englewood Cliffs, N.J., 1992.
• NARMOUR, Eugene: Beyond Schenkerism. Ed. Univerity of Chicago Press, Chicago, 1977.
• SALZER, FELIX: Structural Hearing. Ed. Dover Publications Inc., New York,1982.
• BERRY, Wallace: Structural Functions in Music. Ed. Dover Publications Inc., New York,1987.
• Revista “Quodlibet”.
• “Música d’Ara” A.C.C.
• “Music Theory Spectrum” Ed John Clough
• “Sonus” A Journal of Investigations Into Global Musical Possibilities. Pozzi Escot, Editor.
• Aspects of Schenkerian Theory. Ed. David Beach YALE Y-449
• MENÚS, Nicolas:Heinrich Schenker, une introduccion. Mardaga ed.
• TOCH, Ernst: Elementos constitutivos de la música (Armonía, melodía, contrapunto y forma). Idea Books.
• PERLE, George: Composición serial y atonalidad. (Idea Books)
• ANSERMET, Ernest:Escritos sobre música. (Idea Books)
• ROSEN, Charles: “The Romantic Generation. Harper Collins ed.
• MORGAN, Robert: Antologia de la música del siglo XX. ed. AKAL
• Partitures, lectures i enregistraments específics en cada cas.