ESMUC
> L'Escola
> Departaments
> Teoria, Composició i Direcció
> Assignatures
> Anàlisi de la música per a mitjans audiovisuals
Anàlisi de la música per a mitjans audiovisuals
Dades generals
Nom de l'assignatura | Anàlisi de la música per mitjans audiovisuals | ||
---|---|---|---|
Tipus d'assignatura | Obligatòria | ||
Impartició | 1r quadrimestre | ||
crèdits ECTS | 4 | ||
Valor total en hores | 120 |
Hores presencials lectives: 45 Altres hores presencials: 1 Hores per treballs dirigits (no presencials): 70 Hores per estudi i aprenentatge autònom: 4 |
|
Professor/a | Joaquim Rabaseda | ||
Departament | Teoria, Composició i Direcció |
Prerequisits i orientacions prèvies per a cursar l’assignatura
Anàlisi I i Fonaments de Composició.
Competències que es desenvolupen en l’assignatura
Consultar document general de Competències-Matèries.
Resultats aprenentatge (objectius generals)
Consultar document general de Resultats-Matèries.
Objectius concrets de l’assignatura
- Conèixer i relacionar els diferents elements i conceptes del llenguatge visual amb l’interès centrat en la música creada i interpretada per al teatre, el cinema i la televisió.
- Conèixer i identificar els recursos musicals, simbòlics, expressius i estructurals emprats en la música per a la imatge, i les estratègies relacionades en la superposició del discurs musical a partir de l’escènicovisual i el textual.
- Integrar i aplicar als documents audiovisuals les diferents metodologies d’anàlisi de la música escénica.
- Estimular la utilització pràctica dels mètodes d’estudi i els conceptes estudiats.
Blocs temàtics (continguts de l’assignatura)
- Continguts conceptuals
- Metodologies i conceptes d’anàlisi vinculats a l’audiovisual en relació a les línies de pensament que les sustenten.
- Conceptes bàsics de llenguatge cinematogràfic.
- Continguts procedimentals
- Anàlisi de documents audiovisuals.
- Anàlisi d’activitats i productes musicals relacionats amb les arts visuals i l’espectacle.
- Exposició i estudi de casos concrets que il·lustrin de manera clara els continguts conceptuals.
- Planificació de les activitats (descripció i temporalització)
- Anàlisi visual (cinc setmanes)
- Presentació de l’assignatura.
- Anàlisi del pla.
- Anàlisi de seqüències.
- Elaboració d’un découpage.
- Propostes d’anàlisis.
- Anàlisis d’exemples pel professor.
- Exposició d’anàlisis visuals dels primers exercicis per part dels estudiants.
- Anàlisi audiovisual (cinc setmanes)
- Descripcions sonores.
- Els espais del so.
- L’emoció de la música per a les imatges.
- Puntuacions musicals.
- Anàlisis d’exemples pel professor.
- Anàlisi en acció (cinc setmanes)
- Exposició d’anàlisis audiovisuals dels primers exercicis per part dels estudiants.
- La música i la temporització de les imatges.
- Anàlisi vectorial.
- Exposició d’anàlisis audiovisuals dels segons exercicis per part dels estudiants.
- Anàlisi visual (cinc setmanes)
Activitats d’aprenentatges i organització general de l’assignatura
Metodologia de classe i activitats principals d’aprenentatge (presencials i no presencials)
- Classes setmanals col·lectives.
- Introducció progressiva i sistemàtica a principis i elements configuradors d’una eina d’anàlisi i estructuració del pensament de la música.
- Presentació i discussió pormenoritzada de conceptes d’estructura i llenguatge íntimament relacionats amb altres disciplines humanístiques, científiques i artístiques.
Avaluació acreditativa dels aprenentatges
Criteris i sistemes d’avaluació de l’assignatura
El professor avalua l'evolució que l'estudiant mostra sessió a sessió, els treballs presentats i el projecte final.
Activitats d’avaluació i la seva relació amb la qualificació final
Activitat o registre d'avaluació | Període o moment de realització | Pes en la qualificació final |
---|---|---|
Assistència, participació i aportacions a classe | Avaluació continuada | 20% |
Anàlisi visual del primer exercici | Aprox. sessió 10 | 5% |
Anàlisi audiovisual del primer exercici | Aprox. sessió 20 | 25% |
Anàlisi del segon exercici | Sessions 26-29 | 30% |
Prova final | Última sessió | 20% |
Fonts d'informació bàsica
- Jacques AUMONT, Alain BERGALA, Michel MARIE, Marc VERNET (1983): Estética del cine: espacio fílmico, montaje, narración, lenguaje. Barcelona: Ediciones Paidós, 2002.
- Jacques AUMONT, Michel MARIE (1988): Análisis del film. Barcelona: Ediciones Paidós, 1990.
- Gian Piero BRUNETTA (1970): Nacimiento del relato cinematográfico (Griffith 1908-1912). Madrid: Ediciones Càtedra, 1993.
- Francesco CASETTI, Federico di CHIO (1990): Cómo analizar un film. Barcelona: Ediciones Paidós, 2007.
- Michel CHION (1988): La audiovisión: introducción al análisi conjunto de la imagen y el sonido. Barcelona: Ediciones Paidós, 2004.
- Sergei EISENSTEIN (1923): "El montaje de Atracciones" dins Joaquim Romaguera i Homero Alsina, ed. Textos y Manifiestos del Cine: estética, escuelas, movimientos, disciplinas, innovaciones. Madrid: Ediciones Cátedra, 1993, pp. 72 a 75.
- _______ (1991): Hacia una teoría del montaje, 2 vol. Barcelona: Ediciones Paidós, 2001.
- Sigmund FREUD (1900): La interpretación de los sueños, 3 vol. Madrid: Alianza Editorial, 2002.
- Roman JAKOPSON (1963): Essais de linguistique générale. París: Seuil.
- Jacques LACAN (1966): “The Agency of the Letter in the Unconscious or Reason Since Freud”, Écrits: A Selection. Londres i Nova York: Norton and Company, 1977, pàg. [146]-175.
- Christian METZ (1968): Essais sur la signification au cinéma. París: Éditions Klincksieck.
- Jean-Jacques NATTIEZ (1987): Music and Discourse: Toward a Semiology of Music. Princeton: Princeton University Press, 1990.
- _______ (1999): La musique, la recherche et la vie: un dialogue et quelques dérives. Montréal: Leméac.
- Patrice PAVIS (1996): El análisis de espectáculos: teatro, mimo, danza, cine. Barcelona: Ediciones Paidos, 2000.
- Emmanuel SIETY (2001): El plano en el origen del cine. Barcelona: Ediciones Paidos, 2004.
- Paul VALÉRY (1937): “Discurso sobre la estética”, Teoría poética y estética. Madrid: Visor Dis, 1998, pàg. 43-69.
- _______ (1938): “Primera lección del curso de Poética”, Teoría poética y estética. Madrid: Visor Dis, 1998, pàg. 105-129.
- Francis VANOYE i Anne GOLIOT-LÉTÉ (1992): Principios de análisis cinematográfico. Madrid: Abada Editores, 2008.