Anàlisi de la música per a mitjans audiovisuals

Prerequisits i orientacions prèvies per a cursar l’assignatura

Anàlisi I i Fonaments de Composició.

Competències que es desenvolupen en l’assignatura

Consultar document general de Competències-Matèries.

Resultats aprenentatge (objectius generals)

Consultar document general de Resultats-Matèries.

Objectius concrets de l’assignatura

• Conèixer i relacionar els diferents elements i conceptes del llenguatge visual amb l’interès centrat en la música creada i interpretada per al teatre, el cinema i la televisió.
• Conèixer i identificar els recursos musicals, simbòlics, expressius i estructurals emprats en la música per a la imatge, i les estratègies relacionades en la superposició del discurs musical a partir de l’escènicovisual i el textual.
• Integrar i aplicar als documents audiovisuals les diferents metodologies d’anàlisi de la música escénica.
• Estimular la utilització pràctica dels mètodes d’estudi i els conceptes estudiats. 

Blocs temàtics (continguts de l’assignatura)

• Continguts conceptuals
  • Metodologies i conceptes d’anàlisi vinculats a l’audiovisual en relació a les línies de pensament que les sustenten.
  • Conceptes bàsics de llenguatge cinematogràfic.

• Continguts procedimentals
  • Anàlisi de documents audiovisuals.
  • Anàlisi d’activitats i productes musicals relacionats amb les arts visuals i l’espectacle.
  • Exposició i estudi de casos concrets que il·lustrin de manera clara els continguts conceptuals.

• Planificació de les activitats (descripció i temporalització)
  • Anàlisi visual (cinc setmanes)
    • Presentació de l’assignatura.
    • Anàlisi del pla.
    • Anàlisi de seqüències.
    • Elaboració d’un découpage.
    • Propostes d’anàlisis.
    • Anàlisis d’exemples pel professor.
    • Exposició d’anàlisis visuals dels primers exercicis per part dels estudiants.
  • Anàlisi audiovisual (cinc setmanes)
    • Descripcions sonores.
    • Els espais del so.
    • L’emoció de la música per a les imatges.
    • Puntuacions musicals.
    • Anàlisis d’exemples pel professor.
  • Anàlisi en acció (cinc setmanes)
    • Exposició d’anàlisis audiovisuals dels primers exercicis per part dels estudiants.
    • La música i la temporització de les imatges.
    • Anàlisi vectorial.
    • Exposició d’anàlisis audiovisuals dels segons exercicis per part dels estudiants.

Activitats d’aprenentatges i organització general de l’assignatura

Metodologia de classe i activitats principals d’aprenentatge (presencials i no presencials)

• Classes setmanals col·lectives.
• Introducció progressiva i sistemàtica a principis i elements configuradors d’una eina d’anàlisi i estructuració del pensament de la música.
• Presentació i discussió pormenoritzada de conceptes d’estructura i llenguatge íntimament  relacionats amb altres disciplines humanístiques, científiques i artístiques.

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

Criteris i sistemes d’avaluació de l’assignatura

El professor avalua l'evolució que l'estudiant mostra sessió a sessió, els treballs presentats i el projecte final.

Activitats d’avaluació i la seva relació amb la qualificació final

Fonts d'informació bàsica

• Jacques AUMONT, Alain BERGALA, Michel MARIE, Marc VERNET (1983): Estética del cine: espacio fílmico, montaje, narración, lenguaje. Barcelona: Ediciones Paidós, 2002.
• Jacques AUMONT, Michel MARIE (1988): Análisis del film. Barcelona: Ediciones Paidós, 1990.
• Gian Piero BRUNETTA (1970): Nacimiento del relato cinematográfico (Griffith 1908-1912). Madrid: Ediciones Càtedra, 1993.
• Francesco CASETTI, Federico di CHIO (1990): Cómo analizar un film. Barcelona: Ediciones Paidós, 2007.
• Michel CHION (1988): La audiovisión: introducción al análisi conjunto de la imagen y el sonido. Barcelona: Ediciones Paidós, 2004.
• Sergei EISENSTEIN (1923): "El montaje de Atracciones" dins Joaquim Romaguera i Homero Alsina, ed. Textos y Manifiestos del Cine: estética, escuelas, movimientos, disciplinas, innovaciones. Madrid: Ediciones Cátedra, 1993, pp. 72 a 75.
• _______ (1991): Hacia una teoría del montaje, 2 vol. Barcelona: Ediciones Paidós, 2001.
• Sigmund FREUD (1900): La interpretación de los sueños, 3 vol. Madrid: Alianza Editorial, 2002.
• Roman JAKOPSON (1963): Essais de linguistique générale. París: Seuil.
• Jacques LACAN (1966): “The Agency of the Letter in the Unconscious or Reason Since Freud”, Écrits: A Selection. Londres i Nova York: Norton and Company, 1977, pàg. [146]-175.
• Christian METZ (1968): Essais sur la signification au cinéma. París: Éditions Klincksieck.
• Jean-Jacques NATTIEZ (1987): Music and Discourse: Toward a Semiology of Music. Princeton: Princeton University Press, 1990.
• _______ (1999): La musique, la recherche et la vie: un dialogue et quelques dérives. Montréal: Leméac.
• Patrice PAVIS (1996): El análisis de espectáculos: teatro, mimo, danza, cine. Barcelona: Ediciones Paidos, 2000.
• Emmanuel SIETY (2001): El plano en el origen del cine. Barcelona: Ediciones Paidos, 2004.
• Paul VALÉRY (1937): “Discurso sobre la estética”, Teoría poética y estética. Madrid: Visor Dis, 1998, pàg. 43-69.
• _______ (1938): “Primera lección del curso de Poética”, Teoría poética y estética. Madrid: Visor Dis, 1998, pàg. 105-129.
• Francis VANOYE i Anne GOLIOT-LÉTÉ (1992): Principios de análisis cinematográfico. Madrid: Abada Editores, 2008.