Producció de concerts i esdeveniments musicals

Prerequisits i orientacions prèvies per a cursar l’assignatura

Els alumnes haurien de tenir unes nocions bàsiques prèvies del que es la propietat intel·lectual, es pot obtenir informació a la xarxa (veure fonts més a baix).

Competències que es desenvolupen en l’assignatura

CT1-CT2-CT3-CT4-CT5-CT6-CT7-CT8-CT9-CT10-CT11-CT12-CT13-CT14-CT15-CT17

CG4-CG5-CG10-CG11-CG12-CG14-CG16-CG17-CG18-CG19-CG23-CG24-CG25-CG 26-CG27

PG2-PG4-PG6-PG8-PG9-PG10-PG11-PG12-PG13-PG14

Resultats aprenentatge (objectius generals)

Dotar-se d’uns coneixements bàsics sobre els processos, les estructures, els rols i les funcions existents en un procés de producció i organització de concerts i esdeveniments musicals.

• Mostrar coneixement sobre els diferents marcs legals que regulen l’activitat de producció i organització de concerts i esdeveniments musicals.
• Desenvolupar unes nocions i habilitats fonamentals per a la gestió de projectes empresarials.
• Desenvolupar la capacitat de relació amb interlocutors i llenguatges diversos.
• Desenvolupar habilitats personals pràctiques per a la gestió.
• Planificar a curt i llarg termini tenint en compte la importància de la dimensió estratègica i la necessitat de ser operatiu.
• Poder organitzar un concert o qualsevol esdeveniment musical en viu ocupant diferents rols en l’estructura organitzativa.

 Objectius concrets de l’assignatura

• Conèixer com s’organitzen i produeixen els actes en els diversos entorns musicals.
• Conèixer quines són les normes de protocol per a l’organització d’actes i concerts.
• Endinsar-nos en el funcionament i la gestió de les diferents agrupacions musicals.
• Mostrar com s’organitzen els festivals de diferents tipologies.

Blocs temàtics (continguts de l’assignatura)

1 - Com fer un projecte            Entorn

                                               Diagnostic

                                               Producció

                                               Avaluació

2 - Producció:

- Programació: pressupost i ideari

- Marketing: fulletons, web, xarxes socials

- Comunicació: premsa

- Gestió de públics: venta d’entrades, atenció el dia del concert

- Producció executiva: relació amb l’artista i coordinació amb marketing i  logística

- Producció tècnica o logística

3 - Producció segons genere musical: cambra, simfònica, concerts educatius, moderna,  antiga, teatre musical, des de entitat privada, des de entitat pública

4 - Simulació d’un festival

5 - Auditoris de Catalunya

6 - Protocol

Activitats d’aprenentatges i organització general de l’assignatura

Assignatura d´impartició col·lectiva que conjugarà explicacions del professorat, presentacions de convidats, exercicis a classe, exposicions dels estudiants i activitats participatives, tant en el marc del grup com en subgrups, a fi d’extreure conclusions a partir de l’anàlisi de casos concrets.

Es treballaran les habilitats comunicatives en el marc de les relacions interpersonals professionals.

L´activitat fora de l´aula es limitarà a l´elaboració d’un projecte per organitzar un esdeveniment musical o concert i l’avaluació en funció dels resultats.

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

Criteris i sistemes d’avaluació de l’assignatura

L´avaluació de l´assignatura es fa tenint en compte:

• L´avaluació inicial o diagnòstica, que servirà per a orientar les estratègies docents per a assolir els objectius de l´assignatura.
• La participació a classe, on l´estudiant demostrarà la seva evolució.
• Els exercicis fets a classe
• L’elaboració i la presentació a classe del projecte

La qualificació de l´estudiant es determina per les activitats d´avaluació que hem presentat més amunt. Cadascuna d´elles contribuirà a la nota final segons els percentatges que detallem a continuació:

Cal haver fet el 70% dels exercicis per poder aprovar l’assignatura

Fonts d'informació bàsica

• T. W. Adorno, Introduzione alla sociologia della musica, Piccola Biblioteca Einaudi, 1971, 
• I. Supicic, Les fonctions sociales de la musique, dins Musique et Société, Brussel·les, 1988,
• J. Maróthy, L’Io borghese e la sua espressione musicale, dins 
• A. Serravezza, La sociologia della musica, Edizioni di Torino, 1980.
• T. Kneiff, la musica come “simbolo” e “imagine” della realtà sociale, dins  A. Serravezza, La sociologia della musica, Edizioni di Torino, 1980.
• P. Boulez, Puntos de referencia, Gedisa, 1984, capítol IV, “Orquesta, sala, repertorio,público”,.
• Franco Fabbri, Musica contemporanea e media: la “fallacia concentrocentrica”, a “Musice/realtà” nº 23,
• Norberto Chaves,  Concert i gràfica: un segle de programes de mà a “Revista Musical Catalana”, nov-1999..
• Pierre Bourdieu, La distinción-criterio y bases sociales del gusto, Taurus Humanidades, 1991
• Beatriz Estébanez, Protocolo social y empresarial, London Diplomatic Academy S.L., Madrid 2004
• Beatriz de Orleáns, Relaciones públicas, Aguilar, 2005
• Gino Stefani, Musica barocca 2 Angeli e Sirene, Bompiani 1985
• Norman Lebrecht ¿Quién mató a la música clásica? Acento 1998
• Bernard Lehmann, L’orchestre dans tous ses éclats, La découverte 2002
• Françoise Escal, Le concert, enjeux,fonctions,modalités, Logiques sociales 2000
• Kehoe, Brendan P., La Guía del Principiante a Internet: Zen y el Arte de Internet, 1992.
• Una Guia para la Comunicacion Electronica & la Etiqueta de la Red, revisat per Joan Gargano, revisat per Ivars Balkits, Universidad de Servicios de Informatica de California Davis.