Música i moviment i rítmica I

Dades generals

Nom de l'assignatura Música i moviment i rítmica I
Tipus d'assignatura Optativa
Impartició Intensiva
crèdits ECTS 2
Valor total en hores 60h Hores presencials lectives: 30h
Altres hores presencials: 10h
Hores per treballs dirigits (no presencials): 10h
Hores per estudi i aprenentatge autònom: 10h
Professor/a Luis García Vázquez
Departament Pedagogia

Prerequisits i orientacions prèvies per a cursar l’assignatura

Prerequisits:

Formació Corporal i Comunicació I i II

Orientacions prèvies:

Motivació per a l’experimentació i la creació interdisciplinar col·lectiva

Competències que es desenvolupen en l’assignatura

   
CT6 Realitzar autocrítica cap el propi fer professional i interpersonal.
CT7 Utilitzar les habilitats comunicatives i la crítica constructiva en el treball en equip.
CT8 Desenvolupar raonadament i crítica idees i arguments.
CT9 Integrar-se adequadament en equips multidisciplinars i en contextos culturals diversos.
CT10 Liderar i gestionar grups de treball.
CT11 Desenvolupar en la pràctica laboral una ètica professional basada en l’apreciació i sensibilitat estètica, medioambiental i cap a la diversitat.
CT13 Buscar l’excel·lència i la qualitat en la seva activitat professional.
CT16 Utilitzar els mitjans i recursos al seu abast amb responsabilitat cap el patrimoni cultural i medioambiental.
CT17 Contribuir amb la seva activitat professional a la sensibilització social de la importància del patrimoni cultural, la seva incidència en els diferents àmbits  i la seva capacitat de generar valors significatius.
   
CG2 Mostrar aptituds adequades per a la lectura, improvisació, creació i recreació musical.
CG7 Demostrar capacitat per a interactuar musicalment en diferents tipus de projectes musicals participatius.
CG10 Argumentar i expressar verbalment els seus punts de vista sobre conceptes musicals diversos.
CG12 Acreditar un coneixement suficient del fet musical i la seva relació amb l’evolució dels valors estètics, artístics i culturals.
CG13 Conèixer els fonaments i l’estructura del llenguatge musical i saber aplicar-los en la pràctica interpretativa, creativa, d’investigació o pedagògica.
CG14 Conèixer el desenvolupament històric de la música en els seus diferents tradicions, des d’una perspectiva crítica que situï el desenvolupament de l’art musical en un context social i cultural.
CG16 Conèixer el context social, cultural i econòmic en que se desenvolupa la pràctica musical, amb especial atenció al seu entorn més immediat però amb atenció a la seva dimensió global.
CG17 Estar familiaritzat amb els diferents estils i pràctiques musicals que li permetin entendre, en un context cultural més ampli, el seu propi camp d’activitat i enriquir-lo.
CG18 Comunicar de forma escrita i verbal el contingut i els objectius de la seva activitat professional a persones especialitzades, amb un us adequat del vocabulari tècnic i general.
CG19 Conèixer les implicacions pedagògiques i educatives de la música en distints nivells.
CG21 Crear i donar forma al seus propis conceptes artístics havent desenvolupat la capacitat d’expressar-se a través d’ells a partir de tècniques i recursos assimilats.
CG22 Disposar de recursos musicals amplis i diversos per a poder crear o adaptar peces musicals així com improvisar en diferents contextos a partir del coneixement d’estils, formats, tècniques, tendències i llenguatges diversos.
CG23 Valorar la creació musical com l’acció de donar forma sonora a un pensament estructural ric i complex.
CG24 Desenvolupar capacitats per a l’autoformació durant la seva vida professional.
CG25 Conèixer i ser capaç d’utilitzar metodologies d’estudi i investigació que el capacitin per al continu desenvolupament i innovació de la seva activitat musical en el transcurs de la seva carrera.
CG26 Ser capaç de vincular la pròpia activitat musical a altres disciplines del pensament científic i humanístic, a les arts en general i a la resta de disciplines musicals en particular, enriquint l’exercici de la seva professió amb una dimensió multidisciplinar.
CG27 Conèixer i aplicar la legislació relativa al seu àmbit professional.
   
PE1 Comprendre i explicar els fonaments en pedagogia musical contemporània, tant en l’àrea de coneixements sistemàtics com en la seva aplicació, i saber fonamentar en ells la reflexió crítica de l’actuació educativa musical pròpia i aliena.
PE2 Elaborar, seleccionar, aplicar i avaluar activitats, materials i recursos d’ensenyament/aprenentatge musicals en funció de les demandes de cada context educatiu, i ser versàtil en el domini dels instruments i altres recursos musicals, aplicant de forma funcional les noves tecnologies.
PE3 Conèixer els elements constitutius de la música, mostrar un alt domini en percepció auditiva, lectura, anàlisis, escriptura, improvisació i creació musical, i ser capaç d’interrelacionar tot això per a aplicar-ho i utilitzar-ho adequadament en el desenvolupament de la pròpia activitat.
PE4 Adquirir domini tècnic i capacitat expressiva en la interpretació i en la conducció d’agrupacions vocals i instrumentals, com a base per a la improvisació, creació i experimentació amb el propi instrument, la veu i el cos en situacions concretes de d’ensenyament/aprenentatge musical.
PE5 Ser capaç de desenvolupar una pràctica educativa-musical, com artista i formador musical, orientada a la comunitat.
PE6 Contextualitzar la pedagogia musical en el temps actual i en els diferents àmbits culturals, reflexionant de forma crítica sobre la funció i resultats que la pràctica de l’educació musical pot aportar a la millora de la persona i de la societat.
PE8 Implicar-se activament en projectes educatiu-musicals a través del treball cooperatiu i assumir la responsabilitat de desenvolupar la professió educativa musical com a tasca col·lectiva.
PE9 Dissenyar i portar a terme processos sistemàtics d’avaluació educativa sobre alumnes, professors, programes i institucions i basar en els seus resultats la planificació de la millora educativa.
PE10 Dissenyar, realitzar i avaluar una investigació en educació musical, tant de forma individual com formant part activa d’equips d’investigació.
PE11 Conèixer els fonaments d’acústica musical, organologia i les seves aplicacions a la pràctica musical.

 

Objectius de l'aprenentatge

  • Explicar els fonaments didàctics de cada un dels àmbits de l’educació musical treballats i aplicar-los en els processos d’ensenyament-aprenentatge.
  • Analitzar els respectius currículums i documents curriculars bàsics que siguin d’aplicació a cada un dels àmbits de l’àrea de música i realitzar-ne els corresponents desenvolupaments per a la seva aplicació a l’aula.
  • Seleccionar, dissenyar i aplicar activitats per a l’ensenyament-aprenentatge de la música i els materials necessaris per al seu desenvolupament.
  • Adaptar i aplicar a diferents situacions pedagògiques les propostes didàctiques que diverses metodologies i línies de pensament en educació musical fan en relació a l’ensenyament-aprenentatge en aquest àmbit educatiu.
  • Mostrar autonomia per seguir aprenent i per desenvolupar la tasca pedagògica, seleccionant i elaborant material didàctic amb criteris adequats als objectius fixats.
  • Integrar i interrelacionar de forma sistemàtica els continguts d’assignatura, els de les diferents assignatures de música i, si és el cas, els de les assignatures no musicals.
  • Ampliar i complementar coneixements sobre l’especialitat mitjançant el coneixement de les tendències i usos pedagògics actuals, en especial de les que apliquen models cooperatius i d’intercanvi creatiu i interdisciplinari d’idees.
  • Reflexionar i debatre sobre la pràctica pedagògica, per tal de descobrir les condicions prèvies, les interaccions i els diferents mecanismes que condicionen el desenvolupament de la funció docent.
  • Posseir i utilitzar els coneixements i recursos tècnics suficients per harmonitzar, instrumentar, adaptar i arranjar peces musicals de diferents gèneres, estils i èpoques.
  • Crear peces, fragments o exercicis musicals de tot tipus que responguin a finalitats pedagògiques preestablertes igualment diverses.
  • Valorar l’interès i l’oportunitat de crear peces musicals amb objectius didàctics concrets i utilitzar-les com a eines d’intervenció pedagògica.
  • Conèixer l’entorn (persones i espais) a través de la percepció dels sentits, per separat i globalment. Fruir amb la participació en activitats grupals.
  • Cooperar en el treball en grup.
  • Col·laborar en l’elaboració de conclusions de compromís.
  • Exercitar la concentració com a recurs i eina de treball davant una actuació en públic o una classe.
  • Produir respostes motrius com a conseqüència d’un impuls sonor i respostes sonores com conseqüència d’un impuls motriu.
  • Valorar la responsabilitat compartida davant la presa de decisions col·lectiva.
  • Relacionar diferents comportaments docents.
  • Participar com a membre d’un grup en la proposició de respostes coreogràfiques bàsiques.
  • Valorar la importància de comunicar-se a través d’una expressió corporal adequada en el procés de l’educació musical.
  • Produir i planificar respostes creatives a través de la presentació i/o representació.
  • Executar exercicis diversos de percussió corporal.
  • Apreciar, valorar i usar diverses obres visuals com a eina per a la composició, execució i interpretació rítmica; així com el concepte de forma que reflecteixen, entès en un sentit ampli.
  • Explicar i aplicar un important nombre de conceptes, tècniques i recursos que permetin realitzar un treball d’estimulació de l’agudesa auditiva, la sensibilitat nerviosa, el sentit rítmic i les sensacions emotives, mitjançant el joc i els exercicis basats en el ritme i el moviment corporal.
  • Representar mitjançant el cos i l’espai els elements bàsics del ritme: pulsació, accents, patrons rítmics elementals i forma musical. 

Blocs temàtics (continguts de l’assignatura)

žRÍTMICA

  • Impuls i resposta: del moviment al so i del so al moviment
  • Inducció i animació al moviment i al acompanyament del moviment
  • Percussió corporal: so i gest
  • Sentit auditiu, visual i holístic-sinestésic
  • Pols i accent. Ritme regular, irregular i lliure. Polirítmia, polimetria, desplaçament rítmic, ostinato
  • Polsos i ritmes orgànics, naturals, mecànics, artificials
  • Models rítmics més habituals en músiques de diferents estils i gèneres
  • El ritme del llenguatge: Jocs de paraules, embarbussaments, rimes, jitanjáforas
  • La cadència rítmica en les arts visuals (cine, teatre i dansa)
  • Dinàmica i agògica
  • Educació rítmica en el context de la formació musical i del moviment corporal
  • Instrumentari Orff

žEXPRESIÓ CORPORAL

  • Experimentació i autopercepció corporal d’espai, temps, dinàmica, força i forma en música i moviment
  • Formes bàsiques del moviment corporal estàtiques i dinàmiques
  • Improvisació amb moviment.
  • Sensopercepció, expressió corporal i elements sonors
  • Concentració, audició interior, adquisició d’automatismes i dissociació de moviments.
  • Indagació i desenvolupament de les pròpies possibilitats expressives motrius i musicals

žJOC ESCÉNIC I TEATRE DEL MOVIMENT

  • Provocació, disseny i creació del moviment corporal a través de diverses pautes i estructures de composició així com de la improvisació
  • Estímuls expressius de caràcter icònic, sonor i del moviment corporal para la sensibilització musical i la representació escènica creativa en un marc d’art global (vocal-instrumental-corporal) i un treball interdisciplinar
  • Creació, concepció, planificació, construcció, composició i presentació escènica col·lectiva.
  • Difusió, gestió, documentació, vestuari, escenografia, attrezzo, il·luminació…

INTERACCIÓ I COMUNICACIÓ

  • Desplegament d’activitats d’acord al desenvolupament i el context global
  • Selecció i elaboració de materials i recursos didàctics diversos i idonis per a cada context.
  • Utilització de diferents tècniques de composició amb aplicacions pedagògiques.
  • Relació entre materials compostos, didàctica d’ús i objectius pretesos.
  • Interès, respecte, participació, implicació, pressa de decisions
  • Sensibilitat i comunicació
  • Cooperació
    • interdependència social positiva
    • responsabilitat individual i col·lectiva
    • interacció cara a cara
    • habilitats socials
    • valoració del procés

 

Activitats d’aprenentatges i organització general de l’assignatura

Les dinàmiques de classe fomenten l'entrenament i la pràctica individual i de grup, amb especial atenció a la posada en comú de les experiències viscudes en les quals es prioritza l'experimentació i l'exploració. D'aquesta manera, es proposaran activitats en grups, en parelles i individuals, en les quals es podrà emfatitzar la rellevància de la reflexió. S'ha d'assenyalar que la profunditat i dimensió de les propostes s'adequarà a les persones i al grup. Tot l'exposat anteriorment determina el fort caràcter presencial de l'assignatura.

Alguns aspectes específics: compromís col·lectiu, treball cooperatiu...
Sobre la indumentària com a material de classe cal assenyalar el següent:

  • Ha de ser d'ús exclusiu per a aquesta activitat.
  • Ha de mantenir unes condicions bàsiques d'higiene i neteja.
  • Ha de permetre la mobilitat, flexibilitat i comoditat total. (Evitar cinturons, cremalleres, botons…)

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

Criteris i sistemes d’avaluació de l’assignatura

  • Assistència a les sessions de classe
  • Participació en les activitats proposades mostrant disposició i implicació de manera activa i profitosa per al grup.
  • Compromís amb la preparació i realització de les tasques encomanades
  • Formulació d’aportacions i propostes per a les activitats.
  • Aportacions pròpies en forma de composicions...
  • Realització d’un projecte de grup per a una presentació escènica interdisciplinar. Els detalls s’especificaran en cada cas.

En qualsevol cas, es podran sol·licitar altres treballs escrits i/o de caràcter pràctic, així com de documentació i aprofundiment sobre algú aspecte diferent de la assignatura, sobre pràctiques individuals i col·lectives concretes o escrits reflexius sobre el propi procés d’aprenentatge. Aquestes treballs suposarien com a molt un 30% de les activitats d’avaluació esmenades.

Activitats d'avaluació i la seva relació amb la qualificació final

Activitat o registre d'avaluació Període o moment de realització Pes en la qualificació final
Assistència, participació, disposició i implicació a classe En cada una de les sessions 45%
Realització del diari detallat d’activitats en el terme previst En cada una de les sessions 10%
Realització de tasques, elaboració de peces i propostes i participació en una performance Al llarg de totes les sessions i especialment a la última sessió 45%

Fonts d'informació

Bibliografia bàsica

  • Arteaga, M. y Viciana, V. (1997). Actividades coreográficas en la escuela. Barcelona: Inde.
  • Arteaga, M., Viciana, V. y Conde, J. L. (1996). Desarrollo de la expresividad corporal. Barcelona: Inde.
  • Baril. J. (1987). La danza moderna. Barcelona: Paidós.
  • Bettelheim, B. (1994) Psicoanálisis de los Cuentos de Hadas. Barcelona: Crítica.
  • De Bono, E. (1986). Seis sombreros para pensar. Barcelona: Juan Granica.
  • Duran, D. (2009). Aprender a cooperar: Del grupo al equipo. En Pozo, J. I. y Pérez, M. P. (coords.). Psicología del aprendizaje universitario: La formación por competencias. Madrid: Morata. 182 - 295.
  • García Vázquez, L. (2016) Música y Movimiento (Enfoques de la Pedagogía de la Música orientados a la integración práctica de lo corporal). Esmuc digital: Barcelona.
  • García Márquez, G. (1996). Cómo se cuenta un cuento. Madrid: Ollero & Ramos.
  • Haselbach, B. (Ed.) (2013). Textos sobre teoría y pràctica del Orff-Schulwerk. Textos básicos de los años 1932-2010. Vitoria: AgrupArte.
  • Hemsy de Gainza, V. (1996). Aproximación a la eutonía. Conversaciones con Gerda Alexander. Buenos Aires: Paidós.
  • Johnson, D. y Johnson, R. (1999b). Aprender juntos y solos. Buenos Aires: Aique.
  • Kugler, M. (2000). Die Methode Jaques-Dalcroze und das Orff-Schulwerk “Elementare Musikübung”. Frankfurt am Main: Peter Lang.
  • Laban, R. (1984). El dominio del movimiento. Madrid: Fundamentos.
  • Laban, R. (1986). Danza educativa moderna. Barcelona: Paidós
  • Laferrière, G. (1993). La improvisación pedagógica y teatral. Bilbao: Ega.
  • Lehmann, H-T. (2013). El teatro posdramático. Murcia: Cendeac.
  • Pelegrín, A. (2004). La aventura de oir. Cuentos tradicionales y literatura infantil. Madrid: Anaya.
  • Picazo, G. (Coord.) (1988). Estudis escènics. Quaderns del Institut del Teatre. Barcelona: Diputació.
  • Picazo, G. (Coord.) (1993). Estudios sobre performance. Sevilla: Centro Andaluz de Teatro.
  • Roberts, R. M. (2004). Serendipia. Madrid: Alianza.
  • Rodari, G. (1996). Gramática de la fantasía. Introducción al arte de inventar historias. Barcelona: del Bronce.
  • Romo, M. (1997). Psicología de la creatividad.
  • Ruano, K. y Sánchez, G. (Coords.) (2009). Expresión corporal y educación. Sevilla: Wanceulen.
  • Sánchez, G. y Coterón, J. (Eds.) (2012). La expresión corporal en la enseñanza universitaria. Salamanca: Universidad.
  • Sarmiento, J. A. (2012). Música y acción (Catálogo de la exposición). Granada: Diputación.
  • Stokoe P Y Schächter, A. (1991). La expresión corporal. México: Paidós.
  • Taylor, D. y Fuentes, M. (2011). Estudios avanzados de performance. México : FCE.
  • Torrens, V. (2007). Pedagogía de la Performance. Huesca: Diputación.