Fonaments de la pràctica interpretativa

Dades generals

Nom de l'assignatura Fonaments de la pràctica interpretativa
Tipus d'assignatura Obligatòria
Impartició 1r semestre
crèdits ECTS 3
Valor total en hores 90 Hores presencials lectives: 45
Altres hores presencials: 10
Hores per treballs dirigits (no presencials): 5
Hores per estudi i aprenentatge autònom: 30
Professor/a Rafael Salinas
Departament Música Clàssica i Contemporània

Prerequisits i orientacions prèvies per a cursar l’assignatura

Cap requisit.

 

Competències que es desenvolupen en l’assignatura

Consultar document general de Competències-Matèries.

 

Resultats aprenentatge (objectius generals)

Consultar document general de Resultats-Matèries.

 

Objectius concrets de l’assignatura

  • Conèixer els fonaments pràctics que hi ha darrere de qualsevol interpretació fent especial atenció al cas de la música acadèmica occidental.
  • Entendre les indicacions d’una partitura entesa com a punt de partida per construïr un missatge coherent amb la voluntat del autor i les especificitats estilístiques, sense obviar la creativitat del l’intèrpret.
  • Adquirir les eines necessàries que permetin a l’estudiant construir una interpretació i expressar-se de manera personal i coherent, gestionant-les de manera creativa.
  • Comprendre els diferents condicionats psicològics, socials i culturals que van associats a una interpretació i que es manifesten a la pràctica.

 

Blocs temàtics (continguts de l’assignatura)

  • Interpretació versus execució: el procés de comprendre i transmetre un missatge. La implicació del intèrpret en el procés de fer música: Compartir, comunicar, gaudir, parlar (amb un mateix, als, per als demés). Interpretació pública vs privada.
  • (Re)coneixent l’estil. El text musical com a reflex d'un univers semàntic i com a base per la construcció d'un discurs sonor coherent i propi. L’enfocament historicista vs l’adaptació actual a instruments moderns de la música d’altres èpoques.
  • Psicologia de la interpretació. La interpretació solística i en grup. La interacció amb la resta d'integrants de la formació. El solista com a font d'informació personal i excepcional. Condicionants. Alguns aspectes neurològics (lectura i comprensió del texte musical, la improvisació, la lectura a primera vista, la comunicació emocional i estructural).
  • La docència de la interpretació. Fonaments conceptuals i enfocaments metodològics.
  • Esdevenint un intérpret: el concepte de talent potencial o musicalitat, la influència contextual, la motivació. El repertori com un reflex de la personalitat i les cualitats del músic.
  • Aprendre a interpretar. La utilització crítica de fonts i recursos com a suport de l’intèrpret (enregistraments sonors, audiovisuals).
  • Pràctica interpretativa, fonaments pràctics claus:
    • Construir una interpretació des de zero. Estratègies i metodologies.
    • L’estudi autònom. Consideracions pràctiques.
    • Interpretació i cos: alguns aspectes d’higiene musical
    • La memòria
    • L’intèrpret a escena: La por escènica
  • Crítica i autocrítica musical. El concepte de qualitat interpretativa. El concepte de personalitat interpretativa i de interpretació al llarg de la vida.

 

Activitats d’aprenentatges i organització general de l’assignatura

Metodologia de classe i activitats principals d’aprenentatge (presencials i no presencials)

Classes de caràcter teòric-pràctic que demanen la participació activa dels estudiants a l’aula. Es faran servir monografies, textos inèdits i materials audiovisuals per fer lectures i audicions comentades. Es comptarà amb la participació de professionals de la interpretació que ampliaran i concretaran alguns dels continguts de l’assignatura.

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

Criteris i sistemes d’avaluació de l’assignatura

Es farà servir una avaluació continuada amb la recollida sistemàtica de dades. Comentaris de text, comparació crítica d’audicions, verificació pràctica dels continguts de l’assignatura (de forma escrita-oral, o de forma pràctica segons el tipus de contingut o competència a avaluar). Es proposarà una avaluació interna per adequar els continguts de l’assignatura a les necessitats dels estudiants i comprovar l’aplicació pràctica dels mateixos.

Activitats d’avaluació i la seva relació amb la qualificació final

Activitat o registre d'avaluació Període o moment de realització Pes en la qualificació final
Avaluació inicial Inici Important
Activitats a classe Al llarg de l'assignatura Important
Activitats a casa Al llarg de l'assignatura Important
Examen final Dins el període destinat Important

 

Fonts d'informació bàsica

  • Alonso, Silvia: Música, Literatura y Semiosis- Biblioteca Nueva. Madrid, 2001
  • Ansermet, Ernest: Escritos sobre la Música. IDEA BOOKS. Barcelona, 2000
  • Badura-Skoda, Paul. Interpreting Bach at the Keyboard, Oxford University Press, 1993
  • Blum, David: Casals y el arte de la interpretación. Barcelona: Idea books, 2000
  • Bodei, Remo: La forma de lo bello. VISOR. Madrid, 1998
  • Brown, Clive: Classical and Romantic Performing Practice 1750-1900. Londres & Nova York: Oxford University Press, 2000
  • Bruser, Madeline. The Art of Practicing, Bell Tower, New York, 1999
  • Dart, Thurston: La interpretación de la música. Madrid: A. Machado, 2002.
  • Day, Timothy: Un siglo de música grabada. Alianza. Madrid, 2002.
  • Donington, Robert. The Interpretation of Early Music, Nova York, 1992 (rev. ed.)
  • Dorian, Frederick: Historia de la ejecución musical: el arte de la interpretación musical desde el Renacimiento hasta nuestros días. Madrid: Taurus, 1986
  • Dunsby, Jonathan. Performing Music: Shared Concerns. Londres, 1996
  • Eigeldinger, Jean-Jacques: Chopin vu par ses élèves. Neuchâtel: La Baconnière, 1970/19883
  • García Laborda, José María (ed.): La música moderna y contemporánea a través de los escritos de sus protagonistas. Editorial Doble J. Sevilla, 2004
  • Goehr, Lydia: The Imaginary Museum of Musical Works. An Essay in the
  • Philosophy of Music. Oxford: Clarendon Press, 1992
  • Gould, Glenn: Escritos Críticos. Barcelona: Turner, 1989 (trad. cast. de The Glenn Gould Reader. New York: Knopf, 1984)
  • Harnoncourt, Nikolaus: El diálogo musical. Barcelona: Paidós, 2003
  • Hudson, Richard: Stolen Time: the history of tempo rubato. Oxford University Press - Clarendon Press, 1997
  • Ingarden, Roman: The work of music and the problem of its identity. University of California Press, 1986.
  • Keller, Hermann: Fraseo e articulación. Contribución a una lingüística musical. Buenos Aires: Eudeba, 1964
  • Krausz, Michael (ed.): The Interpretation of Music. Philosophical Essays. Oxford & New York: Oxford University Press, 1993
  • Lang, Paul Henry: Reflexiones sobre la música. Madrid: Debate, 1998 (trad. cast. de Musicology and performance. New Haven: Yale University Press, 1997)
  • Leibowitz, René: Le compositeur et son double. Essais sur l’interprétation musicale. París: Gallimard, 1971
  • MacClintock, Carol (ed.): Readings in the History of Music in Performance. Bloomington e Indianapolis: Indiana University Press, 1982
  • Mantel, Gerhard: Interpretación. Del texto al sonido. Madrid: Alianza. 2007
  • Nettl, Bruno & Russell, Melinda (ed): En el transcurso de la interpretación. Estudios sobre el mundo de la improvisación musical. AKAL. Madrid, 2004
  • Neumann, Frederick: Essays in Performance Practice. Ann Arbor: Michigan University Press, 1982
  • Palmer, Richard E.: ¿Qué es la hermenéutica? Teoría de la interpretación en Schleiermacher, Dilthey, Haidegger y Gadamer. Madrid: Arco, 2002
  • Parncutt, Richard: The Science & psychology of music performance. Oxford University Press, 2002.
  • Philip, Robert: Early Recordings and Musical Style. Cambridge University Press. New York, 1998.
  • Rink, John (ed.). La interpretación de la música. Alianza. Madrid, 2006
  • Rosset, Jaume y Fàbregas, Sílvia: A tono: ejercicios para mejorar el rendimiento del músico, Ed. Paidotribo. Barcelona, 2005
  • Sherman, Bernard D.: Inside Early Music. Conversations with performers. Londres & Nova York: Oxford University Press, 1997
  • Sloboda, John A. Generative processes in music: the psychology of performance, improvisation, and composition, Oxford University Press, 1988
  • Sloboda, John A.: The musical mind. Oxford University Press. Oxford, 2000.
  • Stanislavski, Konstantin: El trabajo del actor sobre sí mismo. Alba Editorial. Barcelona, 2003.
  • Stravinsky, Igor: Poética musical. Madrid: Taurus, 1977 (trad. cast. de Poetics of Music in the Form of Six Lessons. Cambridge, Mass.: Harvard University Press, 1942)
  • Swanwick, Keith. Musical Knowledge Intuition, analysis and music education. Routledge London, 1994
  • Taruskin, Richard: Text and Act. Essays on Music and Performance. Oxford & Nova York: Oxford University Press, 1995
  • Weisberg, Arthur: Performing Twentieth-Century Music. Yale University Press. New Haven & London, 1993